3.9 Comentari de text sobre Mill

Idees principals

Ser superior no significa ser mes feliç, hi ha gent per a les cuals el plaer d'un no és el mateix plaer que pot sentir un altre. La felicitat depen del interior de cadascun dels essers, ja que en ells estan els sentiments per tant d'ells depen la manera en que son feliços. Si una persona sap que la seva felicitat durara poc, no és sentira bé amb ella, li costa sapiguer que no té suficient per tant no són feliços, en canvi els qui no tenen aquestes sensacions estan comoformes amb el que tenen, no poden arribar a més.

Titol: Sabiesa insatisfeta

Comentari

Mill, proposa que la felicitat de cadascú depen d'ell mateix. Per exemple, qui te exepectetives més baixes al aconseguir una cosa es posara més feliç que algu que les tenia més altes.

La gent més dotada no pot disfrutar del mateix que la gent menys dotada. La frase que resumeix molt bé aquest coneixement és la de “Millor ser un home insatisfet que un porc satisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet”. És a dir que Mill valora més tenir una vida basada en el coneixement i en les capacitats d’un mateix que una vida basada en una mentira tot i que no sabries la mentira que vius i series feliç

3.8 Realitat exterior

Idees principals/comentari

La filosofia que mostra Hume al Abstract és una filosofia molt escèptica ja que mostra un limit al nostra coneixement, és a dir, mostra una clara definició del escèpticisme què és l’impossibilitat d’arribar a un coneixement absolut. Explica que raonem per que l’ésser humà no te l’opció de no fer-ho, és una cosa innata. Aleshores com no podem arribar al coneixement absolut no podem dir que una cosa sigui del tot certa si no és una cosa que ja hagi passat al passat i la haguem aprés per experiència, però aquesta experiència no és aplicable al futur, per al futur em de fer servir el “crec”, ja que no és res que haguem captat per tant pot ser que canvïi.

Títol: Hume l’escèptic

3.7 Tractat de la naturalesa humana

Idees/comentari

Hume es basa en un gran escepticisme al principi del text, diu que no es pot sabre mai si es del tot falsa o del tot certa una afirmació d’un fet que encara no a succeït, ja que el que va passar ahir per experiència no te perquè passar dema, ja que la naturalesa va canviant. Per tant no existeix cap cosa, tot són probabilitats i creences no hi ha cap saber absolut.

El fet de que una cosa passi constantment ens dona la sensació e que sempre haurà de passar, l’ésser humà és un animal de costums, ja que ens basem en l’experiència de efectes i causes passats i els apliquem als futur però que hagi passat sempre al passat no vol dir que en el futur també hagi de transcórrer el mateix efecte causa.

Títol

Passat segur, futur possible

Comparació

L’escepticisime de Hume es pot comparar amb el que deia Plato sobre que al morir l’anima aconseguia la veritat absoluta. Relatava un mite sobre que, quan l’ànima es desprenia del cos, arribava al cèl i tornava a saber tot, però que per tornar al món terrenal dins dun cós, tenia que no saber rés, però sempre quedaven unes quantes idees innates.

3.6 Fragment del Abstract

Idees principals

Hume declara que perque la natura sempre és comporti o shagi comportat duna manera no significa que en un futur hagi de fer el mateix. La majoria de gent pensa que en el futur és comportarà igual per que sempre ho a fet, i ho pensen per hàbit. Estem acostumats a que sempre que jo faig A passi B, però perque jo faci A no vol dir que després passi B, podria passar C, D...

Títol: El mal hàbit

Comentari

Hume, autor empirista, parla sobre el comportament de la naturalesa. Ens explica que la natura sempre ha tingut un comportament igual i d’ aquí nosaltres derivem que en el futur seguira igual, dons no, Hume diu que al pensar això ens equivoquem, ell explica que per exemple estem acostumats a que el Sol sorti, per tant qualsevol persona diria: “Demà sortirà el Sol”. Aquesta persona a fet una afirmació errónea ja que fins que no sortí realment no sabrà si sortira ja que podria no sortir. Com l’ exemple de Japó, la gent japonesa esperava que l’ oceà no vindria a les ciutats, dons es van equivocar, ja que la naturalesa va cambiar.

El que fa que sempre pensem que passarà el que ja va passar, és el costum de que sempre passi el mateix. Però per parlar de coses sobre la naturalesa del futur, hauríem de fer servir el:- “Es bastant probable que dema surti el Sol”.

Més sobre Hume aquí

3.5 Investigació sobre l'enteniment humà, Secció IV

Idees principals

Segons Hume, dins de la raó pdoem distingir en els seuts objectes les relacions d’idees que són les realitats indiscutibles com la fisica o les matemàtiques y després tenim les qüestions de fet que saprenen mitjançant la experiència a diferència de les realitats indiscutibles.

Títol: Realitats experimentals o no.

Comentari

Hume en aquest fragment fa una classificació dels objectes de la raó.

Les relacions d’idees són aquelles que no tenen discussió és com dir que 1+1=2, ja que no es necessita de l’experiència per comprobar-ho

Una qüestio de fet és que “El Sol sortirà demà”, ja que pot passar alguna cosa que faci que demà no surti el Sol. El fet es que estem tant acostumats a que sempre sorti que ja ho tenim com a veritat graciés al hàbit, però que hagués sortit ahir, no vol dir que surti demà. Perquè necessitem veure-ho, es a dir, captar-ho amb lexperiència per dir que és cert que demà sortira el Sol.

3.4 Moral Kantiana

Moral kantiana

View more presentations from David Pamies Mongay.

3.3 Identitat personal

Idees Principals

Critica a Descartes qui deia que l’ànima són les diferents percepcions que tenim. Que el pensament ajudava a descobrir la ment.

Hume aclareix que la ment no es una substància, és intel·ligible, és una simple essència. No pot ser una substancia perquè el que tenim a la ment només són imatges de les coses reals i com esta repleta de simples imatges i no de coses substancials, la ment no pot ser una substancia.

Títol: La ment inapreciable

Anàlisis

Hume comença aclarint què és la ment, per a ell, no és una substància, és una cosa que existeix i prou, com si fos aire però existeix tot i que no la pots tocar ni percebre per els sentits.

Les idees que tenim a la ment, són idees que em extret del exterior de coses ja existents. L’únic que tenim a la ment son els atributs de les coses que existeixen al món real, són conjunts d’idees que dins de la nostra ment s’ajunten formant coses. Per exemple, l’idea de poma, és el conjunt dels atributs del color verd, la forma, el gust, que al ajuntar-los aconseguim LA POMA.

Comparació

Comparat amb Descartes veïem que són la cara i la creu, ja que Descartes parlava de la ment com una substancia, però Hume en aquest text li denega aquesta idea dient que no és cap substancia ja que no és una idea coherent que una cosa intel·ligible pugui ser una substancia.