1.8 Comentari: El Demiürg com a causa ordenadora del món

El primer que veiem és que del no rés no surt res, seguit per la idea del Demiürg una especie de Semi-déu que ordena el món perfecte de les idees amb el món imperfecte de les coses sensibles, per això i a una simbiosi entre aquests dos mons perquè per existir un, a d'existir l'altre.
El Demiürg, que vol dir artesà, agafa el món material i mitjançant les idees apareix el nostre món. És com el muntador de l'IKEA que a partir de les peces (món material) i les instruccions (món de les idees) les ordena i ens surt un armari. Les coses quan són ordenada no són ni perfectes ni imperfectes són una mescla ja que estan formades per part de perfecció i part d'imperfecció, per això al Demiürg és considerat com una mena de semi-déu, perquè ell no es del tot perfecte i el que "crea" que no crea, ordena, tampoc arriba a la perfecció. En definitiva les idees són posades en escena mitjançant el món sensible.

Títol: Ordinador de la marca Demiürg

Al comparar-lo amb Parmènides, és veu que tots dos fan la diferenciació dels dos mons, el món intel·ligible i el món sensible.
I si comparem el que diu Plató amb Anaxàgoras, veiem una semblança en que Anaxàgoras parla del "nous" que mitjançant les homeomeries formant tot el que existeix. És una idea bastant semblant a la del Demiürg.

Una de les representacions del demiürg és la cara de lleó: una deïtat amb cap de lleó trobada en una gemma gnòstica, en «L'Antiguitat explicada i representada en figures» de Bernard de Montfauco, que pot tractar-se d'una representació de demiürg.

1.7 La naturalesa de les idees Fedó, 78.

Plató en aquest fragment participa com a Sòcrates fent preguntes sobre el canvi de les idees. Parla sobre la idea de bellesa entre altres. Conclueix amb la resposta de que les idees mai canvien, ja que si canviessin ja no serien perfectes.

Sòcrates és el protagonista, aquest formula una sèrie de preguntes sobre el tema del canvi de les idees que finalment queda en que aquestes no canvien. S'afirma que hi ha una realitat invisible, el que Plató anomenara món intel·ligible que són les idees però aquestes es troben reflexa-des en el món sensible. Aquesta realitat és immutable, necessària, universal i eterna. Però em de diferenciar entre l'idea de bellesa que no canvia i quan es presenta la bellesa que si que canvia.

Títol: La idea immutable.

Com que Plató parla sobre la teoria de Sòcrates, el mètode socràtic, que consisteix en arribar al coneixement a través de las preguntes, compararem Sòcrates amb els sofistes.

Sòcrates és la cara de la moneda ja que els sofistes són el contrari a ell. Sòcrates defensa poder arribar a la veritat absoluta mitjançant el diàleg i textos curts fàcilment discutibles, també defensa un concepte d'universalitat. En canvi els sofistes diuen que no es pot arribar al coneixement absolut (Relativisme), intentant conèixer mitjançant escrits llargs i elaborats i en lloc del universalisme defensen que tot depèn del punt de vista (Perspectivisme)

1.6 El mite de la caverna

Es comença en la ignorància, en aquest estat no coneixes la realitat y no pots actuar davant d'ella, el cos són les cadenes de la ment que vol aconseguir el coneixement. Els presoners coneixen uns objectes que no són reals però que per a ells si que ho son. No coneixen les propietats reals dels objectes, tenen una visió deformada de la realitat. En resum viuen en la ignorància tot i que ells pensen que no.

Més tard un d'ells coneix la realitat, aconsegueix entendre que el que veia no era real, eren les ombres, copies de la realitat que ara ell aconsegueix captar.

Es un gran canvi al que costa acostumar-se, és com tornar a néixer en un món desconegut. Des de el moment en que li arriba el canvi coneix les referencies del que ell havia conegut.

El canvi a estat difícil però a arribat a un final feliç, a trobat el Sol es a dir el bé.

Els símbols que trobem són:

Presoners: L'ànima

Cadenes: Cos

Caverna: Món sensible

Món exterior: Món intel·ligible

Camí costós: Representa el procés de coneixement, un procés dur i difícil.

Ombres: Coneixement de les imatges

Objectes transportats: Coneixement dels objectes materials

Reflexos de l'aigua: Pensament discursiu

Sol: Bé

Fes click a la imatge per anar a un video sobre aquest mite:

1.5 Apologia de Sòcrates

1. La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.

"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la

calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin

sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.

¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li

és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la

fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig

anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat

de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí

un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.»

Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom,

era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la

impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de

molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores

vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho

era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre

me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé

ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber

alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla,

doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc

no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser

encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de

molts altres uns enemics meus."
Plató ens parla de Sòcrates, qui va ser el seu mentor. Ens explica el mètode de Sòcrates de que a partir de que ell no es sabí busca savis, aleshores quan trobava a aquells qui es feien dir savis, a partir de les qüestions els duu a la realitat de que realment no són savis.

Tot i aixi Sòcrates es més savi que tots aquests falsos savis ja que ell partia de la idea de que ell no es un savi i a partir d'aquest punt ja va avantatjat.

Platò es fa passar per Sòcrates, ens diu que el savi no es qui sap més sinó el que es capaç d'admetre no saber, ja que a partir de la ignorància podem arribar al coneixement. Per tant si no sabem, podem arribar a saber i fer-nos un pas més savis però mai arribar a la veritat absoluta ja que aleshores no tindríem cap part d'ignorància.


Títol: La ignorància com a coneixement


Clarament Sòcrates és una oposició als sofistes, ja que Sócrates defensa arribar a la veritat a partir de petits discursos poc elaborats per a poder dialogar, ja que segons ell, per arribar a la veritat s'ha de fer servir el diàleg i en canvi els sofistes es basen en discursos llargs i elaborats que no donen lloc a discussió.

1.4 Anxàgoras, Empedocles y Demócrit

ANAXÀGORAS
Anaxàgoras concep el nous com a origen de l'univers i causa de l'existència, però alhora tracta d'explicar-se i truca a trobar les coses quotidianes del que ocorre al món. D'altra banda, va fer formar part de la seva explicació de la realitat al concepte de nous, intel·ligència, que, sent un «fluid» extremadament subtil, es filtra per entre els racons de la matèria, que anima amb el seu moviment. El nous penetra algunes coses i d'altres, no amb el que s'explica, seguint a Anaxàgoras, l'existència d'objectes animats i inerts.

EMPEDOCLES
Per a Empédocles, l'Amor tendeix a unir els quatre elements, com a atracció del diferent; l'Odi actua com a separació del semblant. Quan predomina totalment l'Amor, es genera una esfera pura i perfecta tota ella igual i infinita, que gaudeix del seu envoltant solitud. L'Odi comença llavors la seva obra, desfent tota l'harmonia fins a la separació completa del caos. De nou a l'Amor intervé per tornar a unir el que l'odi ha separat, i així les dues forces, en les seves cícliques conteses, donen vida a les diverses manifestacions del cosmos.
Els quatre elements i les dues forces que el mouen expliquen així mateix el coneixement, segons el principi que el semblant es coneix amb el semblant. Les coses emanen fluixos, fluxos que passant a través dels porus dels elements, determinen el contacte i el reconeixement.

DEMÓCRIT
Demócrit va fundar la doctrina atomista, que concebia l'univers constituït per innombrables corpuscles o àtoms substancialment idèntics, indivisibles («àtom» significa, en grec, inseparable), eterns i indestructibles, que es troben en moviment en el buit infinit i difereixen entre si únicament quant a les seves dimensions, la seva forma i la seva posició.
Per a Demócrit, els àtoms van estar i estaran sempre en moviment i són eterns.

1.3 Text de Parmènides

Parmènides diu en aquest text que l'ésser és etern, no ha nascut i no morira. Perquè del no res no pot sortir res. Aquest ésser és perfecte e immutable, universal i necessari.

Es basa en: "El que és és i el que no és no és";per tant res pot passar d'un estat al altre ni al inrevés.

Títol: L'ésser, aquell immutable.

El podem comparar amb Heràclit, que es la seva creu, ja que es basa en la llei dels canvis i de la lluita de contraris d'aquests, es a dir que es pot passar del és al no és i al inrevés. Això segons ell passa en tot incloent l'ésser, del néixer al morir, de la creació a la destrucció... I en canvi aquí Pàrmenides creu en la immutabilitat de l'ésser i que no pot canviar ja que si canvies podria passar del no-ésser al ésser i al inrevés cosa que per a Pàrmenides és impossible.

1.2 Parmènides i Heràclit

Fragment de Parmènides

S'accepta que el que existeix són les coses que podem pensar, si no les podem pensar, vol dir que no existeixen.

Parmènides conclou en que s'ha de distingir entre el que és i el que no és. I qui no ho fa és un ignorant sense raó.

Fragment d'Heràclit

Tot és una guerra de contraris, després de néixer ve la mort, el dia i la nit... Però tot forma part d'un equilibri ja que un no pot existir sense l'altre. Conclueix en que aquesta guerra de contraris llueix amb certa harmonia ja que te un cert equilibri. El text afirma que la guerra, es a dir, el conflicte, sempre està present. Un exemple d'això és la nit i el dia: sense la nit, no podria existir el dia, i sense el dia no es podria donar pas la nit. Segons Heráclit la justícia és discòrdia, una lluita entre contraris que s'harmonitzen i fan que existeixi l'equilibri.

Aquests dos filòsofs, formant part dels presocràtics, és a dir, que pensen que a partir d'un principi apareix tot.

Tots dos parlen sobre els contraris, de que sense la part contraria d'una cosa, aquesta no existiria ja que seria un terme nul, per exemple si no tinguéssim la tristesa mai podríem conèixer la felicitat ja que no podria ser comparada amb cap estat i ni ens adonaríem de que existeix.

1.1 Comentari de text de Anaximandre

Anaximandre diu que l'arkhé és l'ápeiron. Per tant els elements estan en una guerra de contraris juntament amb tot el món, neixer i morir, crear destruir... L'arkhé és el que dona ordre al univers i posa justícia a la injustícia.

L'ápeiron és el que provoca el naixement i la mort, la creació i la destrucció... i cada estat passa al altre, es un peix que es mossega la cua, una balança que s'inclina primer a l'esquerra i després a la dreta i al inrevés infinitament. L'ápeiron és l'ordre per tant tenim el Kosmos, i sense l'ápeiron estaríem sotmesos en el kaós.


Títol: L'arkhé del kosmós


Anaximandre el podem comparar amb un altre filosof monista com Tales de Milet.

Tots dos creuen en creuen en un principi de natura, però per a Tales l'element bàsic és l'aigua i per a Anaximandre és l'ápeiron.

Curs 2010-2011

Comença un nou curs! Ja estem a 2n de Batxillerat on ens enfrotarem a nous reptes i a un nou tipus d'estudi de la Filisofia.
Aquest any l'estudi que farem es basa en la Historia de la filisofia i coneixerem els pensament d'autors com Plató i Pitagoras.

3.9 T.11 Presentació PowerPoint

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from David Pamies Mongay.

3.8

La idea de Epicur es sobre la felicitat, que sense moments “dolorosos” no hi haurien moments feliços ja que al estar sempre en el mateix estat ja no seria felicitat si no normalitat. Per aixo em de tenir mals i no evitar-los per poder tenir satisfaccions en un futur, el que es diu fer us del intel·lecte calculador, el que faria que tambe en un futur el paler fos Maxim osigui que l’exprimiriem al 100%

Epicur defen l’Hedonisme, comparantlo amb els cinic no tenen re a veure ja que el cinic defensen la llibertat radical i que ah de viure segons la naturalesa el que ve a ser fer vida normal sense pensar ni re al teu “rollo” i en Calvi el que Epicur diu es que s’ha de calcular la vida pera conseguir el Maxim plaer possible

Titol: Calculem el futur

3.7 SARTRE

Preguntes sobre Sartre:

1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.

3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.

4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia.


6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.


7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?

10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.

12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica

14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat

16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble

17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.

18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."

19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.

20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

3.6 Definicions

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

3.5 pg183

No deixar-se influenciar per lo extern fa que poguem viure feliços, em de crear el nostre cami i ser tal i vom volguem ser i no com els altres ho volen.

Sèneca diu que quan es manté intactes les caracteristiques naturals de quan neix, es a dir, es viu tal i com la natura vol però sense deixar-se influenciar per les coses externes, coses artificials que fan que perdem la llibertat i no poguem guia la nostra guia, quan aconseguim tot això serem lliures i per tant serem feliços.
Segons Sèneca, ser lliure es evitar els factors externs, que si ho comparem amb els deterministas, són la cara i la creu ja que el primer diu que s'ha de ser lliure però els segon parla de que al estar determintats ens em de deixar influenciar per les coses externes.

Títol : L'ésser incorruptible

3.4 Un Dilema Hipotétic

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Legalment no hauria de fer-ho, però clar ell vol salvar la seva dona i ja que el fi es millor que el medi moralment estaria justificada la acció de robar el medicament al farmaceutic.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?
En tots els casos la gent hauriemde fer que la vida dels altres fos millor aixií que si, hauria de robar igualment el medicament. Heinz no es responsable del que li passi a la seva dona, es culpa del farmaceutic que pel fet de no salvar la vida a la dona colabora a la seva mort

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si, ja que tots els essers humans són iguals, però en ell faria un altre efecte a l’hora d’actuar al no tenir cap afecte cap a la persona

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
En un principi mai s’hauria de robar, després moralment, si que hauria de robar ja que pel fet de no ajudar a salvar la vida es ser complice de la seva mort

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No, tan sols en el cas que el fi superi els medis, que per càlcul superi el valor final que l’ho perdut en el medi

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No, no totes las lleis son morals com la pena de mort per exemple, però tampoc s’han d’anar contra totes les lleis ja que el món seria un caos total.

3.3 Pg154 ex2 Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! -Dolenta

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? -Dolenta

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. -Bona

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. -Bona.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. -Dolenta

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. -Mediocre

3.2 Pg. 154 ex1 Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones. - Dolenta

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.- Mediocre

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera. - Mediocre

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no? - Bona

3.1 pg153 ex 3: Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia.

-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad ignorantiam.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Ad ignoratiam.

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat.
Ex populo.

-No et fiis d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscós

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Argument de la causa falsa.

2.12 Comentari de Text pàg.139

Clarament no podem fugir del llenguatge ja que nosaltres el necessitem, per això es el per que el vam crear per una necessitat, es un segon món necessari per a la convencia en el nostre món físic i psíquic. Sense aquest llenguatge es tornaria a milions d’anys anteriors però inevitablement no podem deixar el llenguatge ja que i tenim el mite, l’art la religió... també creades per nosaltres ja que sembla que ens vulguem evadir del món físic, passar a un altre estat no ens agrada el que tenim sempre necessitem més.
El que ens fa el llenguatge i ajuda a la vida es que quan a tu et diuen el conjunt de sons d’una paraula o el conjunt de símbols que són les lletres formant una paraula per exemple “Taula” directament a la ment no penses en els símbols o en els sons directament ja estàs pensant en el objecte.
En conclusió el llenguatge es impossible de borrar del nostre món.

Titol: Punt no retorn

2.11 Definicions

Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural com són el llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: Base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser humà no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

2.10 Com han de viure les diferents cultures?

La base per que les diferents cultures poguessin viure entre elles seria la mateixa que la de la llibertat dels homes: -La teva llibertat acaba en el moment que la teva llibertat interfereix en la del altre.

Si això s’apliqués a les cultures, al no haver fricció entre elles, tothom estaria content al no haver de suportar la cultura dels demes i no haver de sentir-se inferior, superior...

L’altra manera seria la de una cultura unitària, si tots tinguéssim la mateixa cultura no hi hauria cap tipus de problema entre elles ja que seria la mateixa, però si avui en dia intentéssim fer això es deslliuraria la guerra com va passar amb els ideals de Adolf Hitler.

Per tant la millor idea seria la primera però també és molt difícil d’aconseguir

2.9 pàg. 129 Doc.5

-> Quin és el paper de la cultura en l'ésser humà ?
La de situar-se en el món i estar integrat entre els humans de la mateixa societat perque la vida d'aquest tingui un sentit útil.

->Es pot parlar d'un ésser humà sense cultura o la cultura forma part necessàriament de l'ésser humà ?
Un ésser humà que no hagués tingut cap contacte amb la cultura, potser no hagués tingut cultura o potser se l'hagués creat ell.

2.7 Exercicis pàg.120

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?

->La 1ª no, ja que l’humà es humà faci el que faci, o el que vulgui, igual que qualsevol altre animal. Una guineu faci el que faci o vulgui seguirà sen una guineu.

2ª Si es veritat ja que el ser humà es lliure dels altres i no fa falta dependre dels demes, ho potser si ho vols

3ª En part es veritat, si vius en societat si que li deus una convivència, però si surts d’ella i vas a viure sol al bosc no li deus re.

4ª Es la base, el mercat es la base per la societat ja que tot són possessions excepte les persones, incloent la convivència es mercantil ja que la societat et demana anar vestit el que ha fet que tu et compressis roba

-Creus que l'individualisme possesiu està vigent avui en dia? En què ho notes?

-> Si, en que cada cosa es de cada persona, es molt estrany tenir coses al davant en una tenda i no poder emportar-s’ho així de qualsevol manera, sembla que hi hagi una espècie de força divina (la societat) que t’ho impedeix.