Clarament no podem fugir del llenguatge ja que nosaltres el necessitem, per això es el per que el vam crear per una necessitat, es un segon món necessari per a la convencia en el nostre món físic i psíquic. Sense aquest llenguatge es tornaria a milions d’anys anteriors però inevitablement no podem deixar el llenguatge ja que i tenim el mite, l’art la religió... també creades per nosaltres ja que sembla que ens vulguem evadir del món físic, passar a un altre estat no ens agrada el que tenim sempre necessitem més.
El que ens fa el llenguatge i ajuda a la vida es que quan a tu et diuen el conjunt de sons d’una paraula o el conjunt de símbols que són les lletres formant una paraula per exemple “Taula” directament a la ment no penses en els símbols o en els sons directament ja estàs pensant en el objecte.
En conclusió el llenguatge es impossible de borrar del nostre món.
Titol: Punt no retorn
viernes, 19 de febrero de 2010
2.11 Definicions
Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural com són el llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.
Individualisme possessiu: Base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.
Sociabilitat natural (Aristòtil): necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.
Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.
Contractualisme: l' ésser humà no és sociable per naturalesa.
Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.
Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.
Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura: Nivells de viure una mateixa cultura.
Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.
Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.
Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.
Aporofòbia: Actitud que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
Individualisme possessiu: Base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.
Sociabilitat natural (Aristòtil): necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.
Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.
Contractualisme: l' ésser humà no és sociable per naturalesa.
Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.
Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.
Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura: Nivells de viure una mateixa cultura.
Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.
Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.
Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.
Aporofòbia: Actitud que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
domingo, 14 de febrero de 2010
2.10 Com han de viure les diferents cultures?
La base per que les diferents cultures poguessin viure entre elles seria la mateixa que la de la llibertat dels homes: -La teva llibertat acaba en el moment que la teva llibertat interfereix en la del altre.
Si això s’apliqués a les cultures, al no haver fricció entre elles, tothom estaria content al no haver de suportar la cultura dels demes i no haver de sentir-se inferior, superior...
L’altra manera seria la de una cultura unitària, si tots tinguéssim la mateixa cultura no hi hauria cap tipus de problema entre elles ja que seria la mateixa, però si avui en dia intentéssim fer això es deslliuraria la guerra com va passar amb els ideals de Adolf Hitler.
Per tant la millor idea seria la primera però també és molt difícil d’aconseguir
2.9 pàg. 129 Doc.5
-> Quin és el paper de la cultura en l'ésser humà ?
La de situar-se en el món i estar integrat entre els humans de la mateixa societat perque la vida d'aquest tingui un sentit útil.
->Es pot parlar d'un ésser humà sense cultura o la cultura forma part necessàriament de l'ésser humà ?
Un ésser humà que no hagués tingut cap contacte amb la cultura, potser no hagués tingut cultura o potser se l'hagués creat ell.
La de situar-se en el món i estar integrat entre els humans de la mateixa societat perque la vida d'aquest tingui un sentit útil.
->Es pot parlar d'un ésser humà sense cultura o la cultura forma part necessàriament de l'ésser humà ?
Un ésser humà que no hagués tingut cap contacte amb la cultura, potser no hagués tingut cultura o potser se l'hagués creat ell.
2.7 Exercicis pàg.120
-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
->La 1ª no, ja que l’humà es humà faci el que faci, o el que vulgui, igual que qualsevol altre animal. Una guineu faci el que faci o vulgui seguirà sen una guineu.
2ª Si es veritat ja que el ser humà es lliure dels altres i no fa falta dependre dels demes, ho potser si ho vols
3ª En part es veritat, si vius en societat si que li deus una convivència, però si surts d’ella i vas a viure sol al bosc no li deus re.
4ª Es la base, el mercat es la base per la societat ja que tot són possessions excepte les persones, incloent la convivència es mercantil ja que la societat et demana anar vestit el que ha fet que tu et compressis roba
-Creus que l'individualisme possesiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
-> Si, en que cada cosa es de cada persona, es molt estrany tenir coses al davant en una tenda i no poder emportar-s’ho així de qualsevol manera, sembla que hi hagi una espècie de força divina (la societat) que t’ho impedeix.
2.8 pàg. 133 ex.3
Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Relativisme
Valoració intercultural: Acceptaria tothom a casa de tothom.
-Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Etnocentrisme
Valoració intercultural: Al revés nosaltres tant com ells ens em d’acceptar mútuament. La llibertat d’un mateix acaba quan interfereix en la del altre
-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Relativisme
Valoració intercultural: No hauria d’haver ningú aïllat en guetos.
-Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
Etnocentrisme
Valoració intercultural: Ells tenen la feina que tu no has volgut fer.
-És impossible entendre's amb els paios!
Etnocentrisme
Valoració intercultural: Buscaria la manera de entendres amb els paios.
-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Relativisme
Valoració intercultural: Faria alguna cosa per que els governs actuessin i tots poguéssim estar bé
Suscribirse a:
Entradas (Atom)