2.1 Comentari de text de la pàg. 43

Martin Heidegger (* Messkirch, Alemanya, 26 de setembre de 1889 - Friburgo de Brisgovia, 26 de maig de 1976) va ser un filòsof alemany.

Va estudiar teologia catòlica i després filosofia a la Universitat de Friburgo de Brisgovia, on va ser deixeble d'Husserl, el fundador de la fenomenología. Va començar la seva activitat docent a Friburgo el 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-1928) a Marburgo. Va retornar a Friburgo aquell últim any, ja com a professor de filosofia.

Va introduir els texts de Friedrich Nietzsche en la filosofia acadèmica. És una de la figures protagónicas de la filosofia contemporània: va influir en tota la filosofia de l'existencialisme del segle XX, va ser un dels primers pensadors en apuntar cap a la «destrucció de la metafísica» (moviment que continua sent repetit), en «trencar les estructures del pensament erigides per la Metafísica (que domina l'home occidental)», que va plantejar que «el problema de la filosofia no és la veritat sinó el llenguatge», amb la qual cosa va fer un aportament decisiu al gir denominat lingüístic, problema que ha revolucionat la filosofia. Va mantenir vigència en molts pensadors europeus -i amb el pas del temps en els no europeus-, a partir de la publicació de Ser i temps (1927). L'estil innovador, complicat i fins i tot fosc que utilitza Heidegger a fi d'obrir-mons segons el pensador (i que molts consideren que és terriblement fosc i gairebé místic) va influir a Hans-Georg Gadamer, l'estil singular i difícil que utilitza Jean-Paul Sartre a El ser i el no res, el de Jacques Lacan quan redacta els seus Escrits, el d'Escacs Derrida amb la seva crítica a la Presència, Gianni Vattimo i a una gran part de pensadors embolicats en el debat sobre la mort de Déu i l'Ésser, el nihilisme, la postmodernitat i l'època postcapitalista

Ara bé, l'obra d'Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic; és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenéuticos: Paul Ricoeur, Rüdiger Bubner i Hans-Georg Gadamer.

Heidegger criticà durament les idees de Kant

La idea principal de Heidegger es que: “El que és cert és real, i si es cert es que concorda amb l’objecte.”

Així que la concordança, la veritat i la realitat estan relacionades.

Heidegger, explica clarament la seva idea sobre la veritat, sobre tot es basa en el fet de que si una cosa es certa te que ser real, obligatòriament. Per la qual si una cosa no es certa, es falsa, aleshores si es falsa vol dir que es una cosa irreal a el que s’ha dit sobre aquest quelcom.

Però aleshores si un ens diuen una cosa que diuen que es certa, tu al comprovar-ho es verifica això fa que per a tu sigui cert però potser al haver-ho comprovat de manera errònia es fals per la qual es irreal, però per a tu es cert, es veritat aleshores al teu semblar es real. Però realment es fals ja que no concorda el enunciat amb la realitat. Per això te que haver la concordança entre cert i real per dir que una cosa es existent.

Titol: Si no concorda, deixa de contar.