Va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia és la capital d'Àustria, en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.
L'ascens del nacionalsocialisme a Àustria va dur finalment a la dissolució del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva família, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències a partir d'una proposició de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquirí la nacionalitat britànica.
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, també fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda política liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional de Catalunya, en la seva primera edició i concedit per la Generalitat de Catalunya.
Comentari de Text
Aquest fragment de text de Popper, te com a idea principal que només acceptarà un enunciat científic o empíric, si pot ser contrastat amb l’experiència, es a dir, que si no pot ser refutada al cap del temps no pot ser un enunciat vàlid.
El raonament inductiu no es vàlid ja que a partir de enunciats singulars no es pot arribar a fer un enunciat universal ja que aquest avarca tot i l’altre només una part amb la que després s’ha generalitzat.
Segons aquest fragment Popper diu: Que un enunciat vàlid te que tenir les condicions per poder ser refutat en un futur, cosa bastant il·lògica al meu parer, ja que si un enunciat es refutable, vol dir que no es cert i que mai ho a estat, per tant que un enunciat vàlid tingui que ser falsat es un disbarat.
Està bé que pensi que la inducció no es fiable si s’ha descobert a partir de poques coses i s’ha acabat universalitzat, però que digui que cap enunciat pot ser verificat però si falsat és un disbarat perquè es contradiu a ell mateix per que aleshores vol dir que el seu propi enunciat de que els enunciats poden ser falsats i no verificats, queda falsat.
Si el comparem amb el que diu el Cercle de Viena, veiem que són la cara la creu ja que un defensa d’inducció per sobre de tot i l’altre diu que un enunciat fet per inducció no es vàlid.
El títol més recomanable seria: “Si pot ser falsat queda verificat”
No hay comentarios:
Publicar un comentario