S'accepta que el que existeix són les coses que podem pensar, si no les podem pensar, vol dir que no existeixen.
Parmènides conclou en que s'ha de distingir entre el que és i el que no és. I qui no ho fa és un ignorant sense raó.
Fragment d'Heràclit
Tot és una guerra de contraris, després de néixer ve la mort, el dia i la nit... Però tot forma part d'un equilibri ja que un no pot existir sense l'altre. Conclueix en que aquesta guerra de contraris llueix amb certa harmonia ja que te un cert equilibri. El text afirma que la guerra, es a dir, el conflicte, sempre està present. Un exemple d'això és la nit i el dia: sense la nit, no podria existir el dia, i sense el dia no es podria donar pas la nit. Segons Heráclit la justícia és discòrdia, una lluita entre contraris que s'harmonitzen i fan que existeixi l'equilibri.
Aquests dos filòsofs, formant part dels presocràtics, és a dir, que pensen que a partir d'un principi apareix tot.
Tots dos parlen sobre els contraris, de que sense la part contraria d'una cosa, aquesta no existiria ja que seria un terme nul, per exemple si no tinguéssim la tristesa mai podríem conèixer la felicitat ja que no podria ser comparada amb cap estat i ni ens adonaríem de que existeix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario