1.8 Comentari: El Demiürg com a causa ordenadora del món

El primer que veiem és que del no rés no surt res, seguit per la idea del Demiürg una especie de Semi-déu que ordena el món perfecte de les idees amb el món imperfecte de les coses sensibles, per això i a una simbiosi entre aquests dos mons perquè per existir un, a d'existir l'altre.
El Demiürg, que vol dir artesà, agafa el món material i mitjançant les idees apareix el nostre món. És com el muntador de l'IKEA que a partir de les peces (món material) i les instruccions (món de les idees) les ordena i ens surt un armari. Les coses quan són ordenada no són ni perfectes ni imperfectes són una mescla ja que estan formades per part de perfecció i part d'imperfecció, per això al Demiürg és considerat com una mena de semi-déu, perquè ell no es del tot perfecte i el que "crea" que no crea, ordena, tampoc arriba a la perfecció. En definitiva les idees són posades en escena mitjançant el món sensible.

Títol: Ordinador de la marca Demiürg

Al comparar-lo amb Parmènides, és veu que tots dos fan la diferenciació dels dos mons, el món intel·ligible i el món sensible.
I si comparem el que diu Plató amb Anaxàgoras, veiem una semblança en que Anaxàgoras parla del "nous" que mitjançant les homeomeries formant tot el que existeix. És una idea bastant semblant a la del Demiürg.

Una de les representacions del demiürg és la cara de lleó: una deïtat amb cap de lleó trobada en una gemma gnòstica, en «L'Antiguitat explicada i representada en figures» de Bernard de Montfauco, que pot tractar-se d'una representació de demiürg.