ANAXÀGORAS
Anaxàgoras concep el nous com a origen de l'univers i causa de l'existència, però alhora tracta d'explicar-se i truca a trobar les coses quotidianes del que ocorre al món. D'altra banda, va fer formar part de la seva explicació de la realitat al concepte de nous, intel·ligència, que, sent un «fluid» extremadament subtil, es filtra per entre els racons de la matèria, que anima amb el seu moviment. El nous penetra algunes coses i d'altres, no amb el que s'explica, seguint a Anaxàgoras, l'existència d'objectes animats i inerts.
EMPEDOCLES
Per a Empédocles, l'Amor tendeix a unir els quatre elements, com a atracció del diferent; l'Odi actua com a separació del semblant. Quan predomina totalment l'Amor, es genera una esfera pura i perfecta tota ella igual i infinita, que gaudeix del seu envoltant solitud. L'Odi comença llavors la seva obra, desfent tota l'harmonia fins a la separació completa del caos. De nou a l'Amor intervé per tornar a unir el que l'odi ha separat, i així les dues forces, en les seves cícliques conteses, donen vida a les diverses manifestacions del cosmos.
Els quatre elements i les dues forces que el mouen expliquen així mateix el coneixement, segons el principi que el semblant es coneix amb el semblant. Les coses emanen fluixos, fluxos que passant a través dels porus dels elements, determinen el contacte i el reconeixement.
DEMÓCRIT
Demócrit va fundar la doctrina atomista, que concebia l'univers constituït per innombrables corpuscles o àtoms substancialment idèntics, indivisibles («àtom» significa, en grec, inseparable), eterns i indestructibles, que es troben en moviment en el buit infinit i difereixen entre si únicament quant a les seves dimensions, la seva forma i la seva posició.
Per a Demócrit, els àtoms van estar i estaran sempre en moviment i són eterns.
No hay comentarios:
Publicar un comentario