1.5 Apologia de Sòcrates

1. La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.

"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la

calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin

sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.

¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li

és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la

fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig

anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat

de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí

un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.»

Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom,

era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la

impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de

molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores

vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho

era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre

me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé

ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber

alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla,

doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc

no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser

encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de

molts altres uns enemics meus."
Plató ens parla de Sòcrates, qui va ser el seu mentor. Ens explica el mètode de Sòcrates de que a partir de que ell no es sabí busca savis, aleshores quan trobava a aquells qui es feien dir savis, a partir de les qüestions els duu a la realitat de que realment no són savis.

Tot i aixi Sòcrates es més savi que tots aquests falsos savis ja que ell partia de la idea de que ell no es un savi i a partir d'aquest punt ja va avantatjat.

Platò es fa passar per Sòcrates, ens diu que el savi no es qui sap més sinó el que es capaç d'admetre no saber, ja que a partir de la ignorància podem arribar al coneixement. Per tant si no sabem, podem arribar a saber i fer-nos un pas més savis però mai arribar a la veritat absoluta ja que aleshores no tindríem cap part d'ignorància.


Títol: La ignorància com a coneixement


Clarament Sòcrates és una oposició als sofistes, ja que Sócrates defensa arribar a la veritat a partir de petits discursos poc elaborats per a poder dialogar, ja que segons ell, per arribar a la veritat s'ha de fer servir el diàleg i en canvi els sofistes es basen en discursos llargs i elaborats que no donen lloc a discussió.