Powered By Blogger

jueves, 3 de marzo de 2011

2.11 És aquest el millor dels mons possibles ?

Per saber si és aquest el millor dels mons possibles, primer hauríem de saber, si poden realment existir més mons? Podria existir-ne un de millor?

Es possible i alhora cap la probabilitat de que no ho sigui.

Si existís, seria principalment un món en el qual tots fóssim feliços, ja que la finalitat de la vida està en el felicitat de cadascun de nosaltres i la nostra realització com a persones. Partint d’aquí ens trobem en un problema, ja que la felicitat de cada persona es diferent a la de un altre, i si a una persona el que li fes feliç la infelicitat d’un altre, ens trobaríem en una espiral de inconcluències.

Per tant l’única forma de que tots fóssim feliços seria que tots fóssim iguals i això alumillor pot passar en un món paral·lel, però com no n’estic segur, diré que es mentirà tot i que no ho descartaré mai del tot.

Concloc en que aquest es el món més millor que pot existir, perquè existeix, ja que es l’únic que tinc la certesa de la seva existència

martes, 1 de marzo de 2011

2.10 Meditacions Descartes: L'ànima


El jo i l’ànima estan relacionats, totes dues formen la substancia. Es reitera en que no podem dubtar del “jo”- Cogito ergo sum- i conclou dient que l’ànima no necessita de res més per existir, perquè nosaltres som coses pensants.

Títol: L’ànima anima

Aquest cop Descartes es pregunta per el “jo”, ara que sabem que existeix, volem saber que es realment el “jo”. És una cosa que existeix perquè pensa, és l’ànima, perquè l’ànima és la part pensant de la substancia (unió cos i ànima). L’ànima pot existir a part del cos, per tant si no tinguéssim cos, seguiríem existint sent coses pensants.

Comparat amb Plató, veiem que tenen la similitud de que tots dos separen cos i ànima en diferents aspectes. Plató diu que el cos és la presó de l’ànima i Descartes ho veu més aviat com un tipus de simbiosis.