"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència, és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa la potència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com, per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."
Aristotil comença en que l'acte val més que la potència. Després parla sobre el canvi de les coses, el pas que te una potència en convertir-se en una o en una altre. Cada cop convertim una potencia en un acte diferent, anant sempre en contraris. Aquets contraris mai poden estar alhora, perque sino ja no estariem en la lluita de contraris.
Titol: Guerra de contraris.
Si comparem el text amb Parmenides, ens adonem de que són la cara y la creu, mentrés que Aristotil parla sobre els canvis en els contraris, Parmenides parla sobre la estatica de les coses ja que si ell acceptes el canvi entre contraris hauria d'acceptar el pas del esser al no-esser i al inreves, però segons ell del no res no pot sortir res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario