El jo i l’ànima estan relacionats, totes dues formen la substancia. Es reitera en que no podem dubtar del “jo”- Cogito ergo sum- i conclou dient que l’ànima no necessita de res més per existir, perquè nosaltres som coses pensants.
Títol: L’ànima anima
Aquest cop Descartes es pregunta per el “jo”, ara que sabem que existeix, volem saber que es realment el “jo”. És una cosa que existeix perquè pensa, és l’ànima, perquè l’ànima és la part pensant de la substancia (unió cos i ànima). L’ànima pot existir a part del cos, per tant si no tinguéssim cos, seguiríem existint sent coses pensants.
Comparat amb Plató, veiem que tenen la similitud de que tots dos separen cos i ànima en diferents aspectes. Plató diu que el cos és la presó de l’ànima i Descartes ho veu més aviat com un tipus de simbiosis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario