2.9 La validesa dels cossos

Descartes posa en dubta l’existència dels cossos per demostrar si són veritat o no. Comença dient que no existeixen, que són imatges que Déu ens ha introduït dins del cervell, en el nostre pensament, i que són imatges fictícies. Després d’aquesta afirmació Descartes recapacita i diu que aquesta teoria no és valida, ja que Déu és bo, i col·locar aquets pensaments al cap és enganyar, però si Déu és bondat, això no pot fer-ho perquè enganyar és una cosa que no entra dins de la seva naturalesa, per tant, Déu no és qui ens ensenya els cossos. En conclusió la veritat i l’essència dels cossos es troben en ells mateixos.