3.3 Identitat personal

Idees Principals

Critica a Descartes qui deia que l’ànima són les diferents percepcions que tenim. Que el pensament ajudava a descobrir la ment.

Hume aclareix que la ment no es una substància, és intel·ligible, és una simple essència. No pot ser una substancia perquè el que tenim a la ment només són imatges de les coses reals i com esta repleta de simples imatges i no de coses substancials, la ment no pot ser una substancia.

Títol: La ment inapreciable

Anàlisis

Hume comença aclarint què és la ment, per a ell, no és una substància, és una cosa que existeix i prou, com si fos aire però existeix tot i que no la pots tocar ni percebre per els sentits.

Les idees que tenim a la ment, són idees que em extret del exterior de coses ja existents. L’únic que tenim a la ment son els atributs de les coses que existeixen al món real, són conjunts d’idees que dins de la nostra ment s’ajunten formant coses. Per exemple, l’idea de poma, és el conjunt dels atributs del color verd, la forma, el gust, que al ajuntar-los aconseguim LA POMA.

Comparació

Comparat amb Descartes veïem que són la cara i la creu, ja que Descartes parlava de la ment com una substancia, però Hume en aquest text li denega aquesta idea dient que no és cap substancia ja que no és una idea coherent que una cosa intel·ligible pugui ser una substancia.