2.4 El temps va ser creat amb el món

Comença amb una reflexio sobre Déu, fa una referencia a la questio del temps, que el temps quan numes ell existia, el temos noe xistia ja que ell es el creador del temps. Per tant no feia res avans de existir elmón perque el temps no existia.

Segueix amb una descripció de que Deu es etern, el que existeix es l'ara, tot i tenir un futur per venir i un passat ja existent.

Titol: Feies algu Deu ?

En aquest text Sant agustí vol aclarar el fet del que passava amb Deu avans de que la Terra existis. La idea que deixa clara esque com avans de que existis la Terrano existia el Temps, es una tonteria preguntarse que feia Deu tot i que ell ja existia perque Ell es immutable i eternament identic, es l'esser sense mes. Ja que el temps o es mesque una criatura que neix com a part dela creacio per aixo pregunt que feia Deu abans de crear el mon no te cap sentit.

Parmènides negava que del no-res pogués existir alguna cosa. L’ésser és una cosa eterna, que ni neix ni mor, aquesta idea és semblant a la de Sant Agustí sobre Déu, que ni neix ni mor i sempre existeix

2.3 Carta a Meneceu

Primer de tot ens fa una incisió incitant a que tothom filosofi, dona igual l'edat que un tingui, pot filosofar, ja que en la filosofia esta una de les claus per ser feliços i per tant tenir una bona vida.

Com idees principals tenim la recerca de la felicitat que es explicada a partir de les seves teories de la física i de l'ètica.

Defensa l'hedonisme, el plaer i el dolor, compara el plaer amb els aliments, parla sobre que el menja senzill et far passar la fam igual que un exquisit, així que anar a per l'exquisit es qüestió de vici. Passa el mateix amb els desitjos, que tenim els necessaris i naturals com pot ser menjar per treure la fam, i els ni necessaris ni naturals que seria el menjar per vici tot i no tenir gana. A això se li uneix una reflexió sobre l'autarquia, triar amb seny els desitjos correctes.

I culmina la seva carta amb la frase quan la mort hi és nosaltres ja no hi som i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és. Per tant ens diu que no em de tenir por a la mort ja que quan estiguem morts no sofrirem per això ja que estarem morts.

- Títol: El desig desitjos.

2.2 Primer Motor Immòbil

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Aristòtil comença parlant sobre el moviment, ens diu que tot moviment a de tenir un començament, ja sigui mitjançant l'ajut d'un altre o per tu mateix. Això ho exemplifica amb un moviment en cadena que te com a acte moure una pedra i ho fa amb una sèrie de potencies. Conclou en que cada cosa no pot iniciar-se per si sola, necessita una empenta.

Aquí es on entra el raonament. Aquesta empenta te que ser començada per alguna cosa, Aristòtil explica que el moviment es conseqüència d'un altre moviment i així infinitament, però algun cop tindria que haver començat. Per tant parla d'un moviment principal que es el Motor Primari Immòbil. Per tant cada moviment no es més que el seguit d'un moviment anterior, i l'anterior d'un anterior i així successivament, es com l'efecte domino.

Títol: Efecte domino.

Comparem amb Zenó d’Elea, aquest filòsof deia que el moviment era una cosa impossible ja que la distancia es pot dividir infinitament ja que tu pots fer la meitat de la meitat de la meitat... etc. I no arribar mai a cap punt. En canvi Aristòtil accepta el moviment, i diu que te que haver un moviment principal ja que un moviment existeix gracies a un anterior.