2.9 La validesa dels cossos

Descartes posa en dubta l’existència dels cossos per demostrar si són veritat o no. Comença dient que no existeixen, que són imatges que Déu ens ha introduït dins del cervell, en el nostre pensament, i que són imatges fictícies. Després d’aquesta afirmació Descartes recapacita i diu que aquesta teoria no és valida, ja que Déu és bo, i col·locar aquets pensaments al cap és enganyar, però si Déu és bondat, això no pot fer-ho perquè enganyar és una cosa que no entra dins de la seva naturalesa, per tant, Déu no és qui ens ensenya els cossos. En conclusió la veritat i l’essència dels cossos es troben en ells mateixos.

2.8 El "cogito"

El mètode de Descartes es basa en el dubte, perquè amb el dubte pot arribar a la veritat es a dir, a el que és indubtable. Dubtant i dubtant arribarem a que puc dubtar de tot excepte de que jo dubto, i si dubto penso, i si penso existeixo.

Títol: Sóc indubtablement indubtable

Aquest text de Descartes parla sobre el seu mètode, comencem dubtant. Dubtem dels sentis perquè m’han enganyat i dubto d’ells sempre, dubto de tot el que m’ha donat l’experiència, ja que aquesta la he aconseguit a través dels sentits. Un cop he dubtat de tot, ens adonem, de que dubtem, i no podrem dubtar de que dubtem, aleshores si dubto penso i si penso existeixo. Primera veritat indubtable. “Cogito ergo sum”

No podem comparar aquesta teoria amb altres autors, perquè és el primer en preucupar-se per el "jo" com a "jo" i la seva existència, i no en l'ésser, com havien fet anteriors autors.

2.7 Somni i vigilia

Aquest text de Descartes parla sobre el dubte metòdic, aquest dubte es el que surt del mètode cartesià. En el mètode es dubte per arribar a una cosa que sigui indubtable, comencem dubtant de tot per mirar si podem trobar alguna cosa de la qual no podem dubtar. Dubtant trobem que no ens podem fiar dels sentits perquè no sempre ens diuen la veritat i per tant si ens han enganyat un cop poden enganyar-nos sempre, aleshores vol dir que si els sentits ens enganyen ja dubtem d’ells, i si els sentits són els que ens mostren la realitat vol dir que també haurem de dubtar d’aquesta ja que no tenim cap evidència per a pensar una cosa contraria. Per tant si dubtem de la realitat, quan dormim també pensem que es realitat, aleshores, quan podem saber si estem dormint o estem desperts ? Seguirem dubtant sobre la realitat perquè tantes coses semblen reals i no ho són o si, i no les podem diferenciar.

Títol: Somies despert ?

Descartes utilitza els sentits per parlar sobre la realitat i dubtar sobre ella, un empirista utilitza l’experiència per a parlar sobre la realitat, podríem dir que són dos mètodes que es podrien compenetrar entre ells, ja que fent servir l’experiència podríem arribar a dubtar sobre les coses.

2.6

Descartes ens explica les normes per a complir el mètode i com fer-lo de manera correcte. També expressa la seva opinió sobre el seu mètode i explica el seu pensament.

Títol: El camí a seguir

René Descartes, a la primera regla es proposa tenir uns criteris de veritat per a no tenir diferents veritats, es a dir, posar un punts en comú sobre la veritat, per a poder distingir el que és fals del que és cert. A la segona explica com em d’aplicar aquest mètode per a no fallar en les nostres conclusions. I a la tercera i quarta norma, l’únic que fa és una alabança del seu propi mètode i l’elogia dient que és l’únic criteri a seguir per arribar al coneixement.

2.5 Text 10. Hipòtesi del geni maligne

Descartes ens parla sobre que per damunt de nosaltres hi ha un geni maligne, que el qual fa servir totes les eines possibles per enganyar-nos. Totes les coses que percebem a traves dels sentits son enganys maquinats per aquest geni. Per tant podem pensar que no tenim re, tot el que veiem possiblement es fals per tant no ens em de creure re.

Títol: Un superior avorrit

Descartes filòsof racionalista francès del segle XVII, raona amb la seva teoria que per damunt de nosaltres a d’haver un esser superior. Déu no pot ser ja que Déu es bo i l'engany no forma part de la bondat per tant Déu no pot ser qui ens estigui enganyant. Aleshores podem pensar que aquest esser superior es un geni maligne que ens enganya i ens fa creure en coses falses, tot el que percebem a traves dels sentits possiblement sigui mentira. Però hi ha una cosa del que no podem dubtar, que es el “JO”, ja que si dubto penso i si penso existeixo.