¿És vostè més llest que un filòsof?

3.9 Comentari de text sobre Mill

2011-05-14T09:22:00.000-07:00

Idees principals

Ser superior no significa ser mes feliç, hi ha gent per a les cuals el plaer d'un no és el mateix plaer que pot sentir un altre. La felicitat depen del interior de cadascun dels essers, ja que en ells estan els sentiments per tant d'ells depen la manera en que son feliços. Si una persona sap que la seva felicitat durara poc, no és sentira bé amb ella, li costa sapiguer que no té suficient per tant no són feliços, en canvi els qui no tenen aquestes sensacions estan comoformes amb el que tenen, no poden arribar a més.

Titol: Sabiesa insatisfeta

Comentari

Mill, proposa que la felicitat de cadascú depen d'ell mateix. Per exemple, qui te exepectetives més baixes al aconseguir una cosa es posara més feliç que algu que les tenia més altes.

La gent més dotada no pot disfrutar del mateix que la gent menys dotada. La frase que resumeix molt bé aquest coneixement és la de “Millor ser un home insatisfet que un porc satisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet”. És a dir que Mill valora més tenir una vida basada en el coneixement i en les capacitats d’un mateix que una vida basada en una mentira tot i que no sabries la mentira que vius i series feliç

3.8 Realitat exterior

2011-05-14T07:21:00.000-07:00

Idees principals/comentari

La filosofia que mostra Hume al Abstract és una filosofia molt escèptica ja que mostra un limit al nostra coneixement, és a dir, mostra una clara definició del escèpticisme què és l’impossibilitat d’arribar a un coneixement absolut. Explica que raonem per que l’ésser humà no te l’opció de no fer-ho, és una cosa innata. Aleshores com no podem arribar al coneixement absolut no podem dir que una cosa sigui del tot certa si no és una cosa que ja hagi passat al passat i la haguem aprés per experiència, però aquesta experiència no és aplicable al futur, per al futur em de fer servir el “crec”, ja que no és res que haguem captat per tant pot ser que canvïi.

Títol: Hume l’escèptic

3.7 Tractat de la naturalesa humana

2011-05-13T13:05:00.000-07:00

Idees/comentari

Hume es basa en un gran escepticisme al principi del text, diu que no es pot sabre mai si es del tot falsa o del tot certa una afirmació d’un fet que encara no a succeït, ja que el que va passar ahir per experiència no te perquè passar dema, ja que la naturalesa va canviant. Per tant no existeix cap cosa, tot són probabilitats i creences no hi ha cap saber absolut.

El fet de que una cosa passi constantment ens dona la sensació e que sempre haurà de passar, l’ésser humà és un animal de costums, ja que ens basem en l’experiència de efectes i causes passats i els apliquem als futur però que hagi passat sempre al passat no vol dir que en el futur també hagi de transcórrer el mateix efecte causa.

Títol

Passat segur, futur possible

Comparació

L’escepticisime de Hume es pot comparar amb el que deia Plato sobre que al morir l’anima aconseguia la veritat absoluta. Relatava un mite sobre que, quan l’ànima es desprenia del cos, arribava al cèl i tornava a saber tot, però que per tornar al món terrenal dins dun cós, tenia que no saber rés, però sempre quedaven unes quantes idees innates.

3.6 Fragment del Abstract

2011-05-13T13:02:00.000-07:00

Idees principals

Hume declara que perque la natura sempre és comporti o shagi comportat duna manera no significa que en un futur hagi de fer el mateix. La majoria de gent pensa que en el futur és comportarà igual per que sempre ho a fet, i ho pensen per hàbit. Estem acostumats a que sempre que jo faig A passi B, però perque jo faci A no vol dir que després passi B, podria passar C, D...

Títol: El mal hàbit

Comentari

Hume, autor empirista, parla sobre el comportament de la naturalesa. Ens explica que la natura sempre ha tingut un comportament igual i d’ aquí nosaltres derivem que en el futur seguira igual, dons no, Hume diu que al pensar això ens equivoquem, ell explica que per exemple estem acostumats a que el Sol sorti, per tant qualsevol persona diria: “Demà sortirà el Sol”. Aquesta persona a fet una afirmació errónea ja que fins que no sortí realment no sabrà si sortira ja que podria no sortir. Com l’ exemple de Japó, la gent japonesa esperava que l’ oceà no vindria a les ciutats, dons es van equivocar, ja que la naturalesa va cambiar.

El que fa que sempre pensem que passarà el que ja va passar, és el costum de que sempre passi el mateix. Però per parlar de coses sobre la naturalesa del futur, hauríem de fer servir el:- “Es bastant probable que dema surti el Sol”.

Més sobre Hume aquí

3.5 Investigació sobre l'enteniment humà, Secció IV

2011-05-13T12:56:00.000-07:00

Idees principals

Segons Hume, dins de la raó pdoem distingir en els seuts objectes les relacions d’idees que són les realitats indiscutibles com la fisica o les matemàtiques y després tenim les qüestions de fet que saprenen mitjançant la experiència a diferència de les realitats indiscutibles.

Títol: Realitats experimentals o no.

Comentari

Hume en aquest fragment fa una classificació dels objectes de la raó.

Les relacions d’idees són aquelles que no tenen discussió és com dir que 1+1=2, ja que no es necessita de l’experiència per comprobar-ho

Una qüestio de fet és que “El Sol sortirà demà”, ja que pot passar alguna cosa que faci que demà no surti el Sol. El fet es que estem tant acostumats a que sempre sorti que ja ho tenim com a veritat graciés al hàbit, però que hagués sortit ahir, no vol dir que surti demà. Perquè necessitem veure-ho, es a dir, captar-ho amb lexperiència per dir que és cert que demà sortira el Sol.

3.4 Moral Kantiana

2011-04-06T14:58:00.007-07:00

Moral kantiana

View more presentations from David Pamies Mongay.

3.3 Identitat personal

2011-04-06T14:58:00.005-07:00

Idees Principals

Critica a Descartes qui deia que l’ànima són les diferents percepcions que tenim. Que el pensament ajudava a descobrir la ment.

Hume aclareix que la ment no es una substància, és intel·ligible, és una simple essència. No pot ser una substancia perquè el que tenim a la ment només són imatges de les coses reals i com esta repleta de simples imatges i no de coses substancials, la ment no pot ser una substancia.

Títol: La ment inapreciable

Anàlisis

Hume comença aclarint què és la ment, per a ell, no és una substància, és una cosa que existeix i prou, com si fos aire però existeix tot i que no la pots tocar ni percebre per els sentits.

Les idees que tenim a la ment, són idees que em extret del exterior de coses ja existents. L’únic que tenim a la ment son els atributs de les coses que existeixen al món real, són conjunts d’idees que dins de la nostra ment s’ajunten formant coses. Per exemple, l’idea de poma, és el conjunt dels atributs del color verd, la forma, el gust, que al ajuntar-los aconseguim LA POMA.

Comparació

Comparat amb Descartes veïem que són la cara i la creu, ja que Descartes parlava de la ment com una substancia, però Hume en aquest text li denega aquesta idea dient que no és cap substancia ja que no és una idea coherent que una cosa intel·ligible pugui ser una substancia.

3.2 Teoria empirista del coneixement

2011-04-06T14:58:00.003-07:00

Idees Principals
Hume comença definint-nos uns mots, després de donar el seu significat, explica que de les impressions e idees es deriven les percepcions. Les impressions e idees les guanyem mitjançant l'experiència i els sentits. Tenim un seguit d'idees innates.

Títol: Impressions i idees

Aquest es un fragment de l'obra de Hume anomenada Abstract, on Hume divideix les coses que tenim a la ment idees i impressions, que el seu conjunt són el que anomenem percepcions. Segons aquest fragment, les idees provenen de l'experiència i les impressions dels sentits ja que són instantaneas. També ens introdueix la teoria del coneixement on explica que les idees febles provenen de les impressions, es a dir, les coses “mentals” provenen del que ja em vist a la realitat.

Comparació
Hume es pot comparar facilment amb Plató, ja que Hume fa una distinció entre les idees i percepcions, Hume diu que les idees provenen de les coses que tenim ja al món, però en canvi Plató afirmava que totes les idees ja existien i nosaltres les veïem representades al món real.
Comparat amb el filosof Descartes es pot veure que tenen filosofies del coneixement molt diferents ja que Descartes nega qualsevol validesa als sentits perque segons ell ens engaña i en canvi Hume diu que la única forma de coneixement són els sentits

3.1 Kant vs Aristòtil

2011-04-06T14:58:00.001-07:00

La diferència entre aquets dos autors es que Aristòtil defensa una ètica material basada en que hi ha un bé superior a nosaltres i que per arribar a aquest bé suprem, hem de fer actes morals bons, es basa en la recerca de la felicitat. Però Kant no parla de cap tipus de bé, distingeix entre les virtuds de cada persona i una felicitat final. Aristòtil basa la felicitat en un instint humà, és a dir, que de manera racional l'ésser humà busca aquesta felicitat. En termes de coneixement, Kant aposta per a l' experiència, diu que per a poder coneixer primer em de obtenir sensacions e impressions mitjançant els sentits.

2.11 És aquest el millor dels mons possibles ?

2011-03-03T12:44:00.000-08:00

Per saber si és aquest el millor dels mons possibles, primer hauríem de saber, si poden realment existir més mons? Podria existir-ne un de millor?

Es possible i alhora cap la probabilitat de que no ho sigui.

Si existís, seria principalment un món en el qual tots fóssim feliços, ja que la finalitat de la vida està en el felicitat de cadascun de nosaltres i la nostra realització com a persones. Partint d’aquí ens trobem en un problema, ja que la felicitat de cada persona es diferent a la de un altre, i si a una persona el que li fes feliç la infelicitat d’un altre, ens trobaríem en una espiral de inconcluències.

Per tant l’única forma de que tots fóssim feliços seria que tots fóssim iguals i això alumillor pot passar en un món paral·lel, però com no n’estic segur, diré que es mentirà tot i que no ho descartaré mai del tot.

Concloc en que aquest es el món més millor que pot existir, perquè existeix, ja que es l’únic que tinc la certesa de la seva existència

2.10 Meditacions Descartes: L'ànima

2011-03-01T11:49:00.000-08:00

El jo i l’ànima estan relacionats, totes dues formen la substancia. Es reitera en que no podem dubtar del “jo”- Cogito ergo sum- i conclou dient que l’ànima no necessita de res més per existir, perquè nosaltres som coses pensants.

Títol: L’ànima anima

Aquest cop Descartes es pregunta per el “jo”, ara que sabem que existeix, volem saber que es realment el “jo”. És una cosa que existeix perquè pensa, és l’ànima, perquè l’ànima és la part pensant de la substancia (unió cos i ànima). L’ànima pot existir a part del cos, per tant si no tinguéssim cos, seguiríem existint sent coses pensants.

Comparat amb Plató, veiem que tenen la similitud de que tots dos separen cos i ànima en diferents aspectes. Plató diu que el cos és la presó de l’ànima i Descartes ho veu més aviat com un tipus de simbiosis.

2.9 La validesa dels cossos

2011-02-28T14:46:00.000-08:00

Descartes posa en dubta l’existència dels cossos per demostrar si són veritat o no. Comença dient que no existeixen, que són imatges que Déu ens ha introduït dins del cervell, en el nostre pensament, i que són imatges fictícies. Després d’aquesta afirmació Descartes recapacita i diu que aquesta teoria no és valida, ja que Déu és bo, i col·locar aquets pensaments al cap és enganyar, però si Déu és bondat, això no pot fer-ho perquè enganyar és una cosa que no entra dins de la seva naturalesa, per tant, Déu no és qui ens ensenya els cossos. En conclusió la veritat i l’essència dels cossos es troben en ells mateixos.

2.8 El "cogito"

2011-02-17T16:21:00.000-08:00

El mètode de Descartes es basa en el dubte, perquè amb el dubte pot arribar a la veritat es a dir, a el que és indubtable. Dubtant i dubtant arribarem a que puc dubtar de tot excepte de que jo dubto, i si dubto penso, i si penso existeixo.

Títol: Sóc indubtablement indubtable

Aquest text de Descartes parla sobre el seu mètode, comencem dubtant. Dubtem dels sentis perquè m’han enganyat i dubto d’ells sempre, dubto de tot el que m’ha donat l’experiència, ja que aquesta la he aconseguit a través dels sentits. Un cop he dubtat de tot, ens adonem, de que dubtem, i no podrem dubtar de que dubtem, aleshores si dubto penso i si penso existeixo. Primera veritat indubtable. “Cogito ergo sum”

No podem comparar aquesta teoria amb altres autors, perquè és el primer en preucupar-se per el "jo" com a "jo" i la seva existència, i no en l'ésser, com havien fet anteriors autors.

2.7 Somni i vigilia

2011-02-17T11:16:00.000-08:00

Aquest text de Descartes parla sobre el dubte metòdic, aquest dubte es el que surt del mètode cartesià. En el mètode es dubte per arribar a una cosa que sigui indubtable, comencem dubtant de tot per mirar si podem trobar alguna cosa de la qual no podem dubtar. Dubtant trobem que no ens podem fiar dels sentits perquè no sempre ens diuen la veritat i per tant si ens han enganyat un cop poden enganyar-nos sempre, aleshores vol dir que si els sentits ens enganyen ja dubtem d’ells, i si els sentits són els que ens mostren la realitat vol dir que també haurem de dubtar d’aquesta ja que no tenim cap evidència per a pensar una cosa contraria. Per tant si dubtem de la realitat, quan dormim també pensem que es realitat, aleshores, quan podem saber si estem dormint o estem desperts ? Seguirem dubtant sobre la realitat perquè tantes coses semblen reals i no ho són o si, i no les podem diferenciar.

Títol: Somies despert ?

Descartes utilitza els sentits per parlar sobre la realitat i dubtar sobre ella, un empirista utilitza l’experiència per a parlar sobre la realitat, podríem dir que són dos mètodes que es podrien compenetrar entre ells, ja que fent servir l’experiència podríem arribar a dubtar sobre les coses.

2.6

2011-02-16T17:03:00.000-08:00

Descartes ens explica les normes per a complir el mètode i com fer-lo de manera correcte. També expressa la seva opinió sobre el seu mètode i explica el seu pensament.

Títol: El camí a seguir

René Descartes, a la primera regla es proposa tenir uns criteris de veritat per a no tenir diferents veritats, es a dir, posar un punts en comú sobre la veritat, per a poder distingir el que és fals del que és cert. A la segona explica com em d’aplicar aquest mètode per a no fallar en les nostres conclusions. I a la tercera i quarta norma, l’únic que fa és una alabança del seu propi mètode i l’elogia dient que és l’únic criteri a seguir per arribar al coneixement.

2.5 Text 10. Hipòtesi del geni maligne

2011-02-10T14:05:00.000-08:00

Descartes ens parla sobre que per damunt de nosaltres hi ha un geni maligne, que el qual fa servir totes les eines possibles per enganyar-nos. Totes les coses que percebem a traves dels sentits son enganys maquinats per aquest geni. Per tant podem pensar que no tenim re, tot el que veiem possiblement es fals per tant no ens em de creure re.

Títol: Un superior avorrit

Descartes filòsof racionalista francès del segle XVII, raona amb la seva teoria que per damunt de nosaltres a d’haver un esser superior. Déu no pot ser ja que Déu es bo i l'engany no forma part de la bondat per tant Déu no pot ser qui ens estigui enganyant. Aleshores podem pensar que aquest esser superior es un geni maligne que ens enganya i ens fa creure en coses falses, tot el que percebem a traves dels sentits possiblement sigui mentira. Però hi ha una cosa del que no podem dubtar, que es el “JO”, ja que si dubto penso i si penso existeixo.

2.4 El temps va ser creat amb el món

2011-01-30T18:37:00.000-08:00

Comença amb una reflexio sobre Déu, fa una referencia a la questio del temps, que el temps quan numes ell existia, el temos noe xistia ja que ell es el creador del temps. Per tant no feia res avans de existir elmón perque el temps no existia.

Segueix amb una descripció de que Deu es etern, el que existeix es l'ara, tot i tenir un futur per venir i un passat ja existent.

Titol: Feies algu Deu ?

En aquest text Sant agustí vol aclarar el fet del que passava amb Deu avans de que la Terra existis. La idea que deixa clara esque com avans de que existis la Terrano existia el Temps, es una tonteria preguntarse que feia Deu tot i que ell ja existia perque Ell es immutable i eternament identic, es l'esser sense mes. Ja que el temps o es mesque una criatura que neix com a part dela creacio per aixo pregunt que feia Deu abans de crear el mon no te cap sentit.

Parmènides negava que del no-res pogués existir alguna cosa. L’ésser és una cosa eterna, que ni neix ni mor, aquesta idea és semblant a la de Sant Agustí sobre Déu, que ni neix ni mor i sempre existeix

2.3 Carta a Meneceu

2011-01-15T15:00:00.000-08:00

Primer de tot ens fa una incisió incitant a que tothom filosofi, dona igual l'edat que un tingui, pot filosofar, ja que en la filosofia esta una de les claus per ser feliços i per tant tenir una bona vida.

Com idees principals tenim la recerca de la felicitat que es explicada a partir de les seves teories de la física i de l'ètica.

Defensa l'hedonisme, el plaer i el dolor, compara el plaer amb els aliments, parla sobre que el menja senzill et far passar la fam igual que un exquisit, així que anar a per l'exquisit es qüestió de vici. Passa el mateix amb els desitjos, que tenim els necessaris i naturals com pot ser menjar per treure la fam, i els ni necessaris ni naturals que seria el menjar per vici tot i no tenir gana. A això se li uneix una reflexió sobre l'autarquia, triar amb seny els desitjos correctes.

I culmina la seva carta amb la frase quan la mort hi és nosaltres ja no hi som i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és. Per tant ens diu que no em de tenir por a la mort ja que quan estiguem morts no sofrirem per això ja que estarem morts.

- Títol: El desig desitjos.

2.2 Primer Motor Immòbil

2011-01-02T08:39:00.000-08:00

"Tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. Això es pot entendre de dues maneres: o bé el motor no mou per si mateix sinó a través d'una altra cosa que mou el motor, o bé el motor mou per si mateix, i en aquest cas, o bé va immediatament abans que l'últim terme de la sèrie, o bé n'està separat per molts intermediaris; per exemple, el bastó mou la pedra i és mogut per la mà, la qual, al seu torn, és moguda per l'home; però aquest ja no és mogut per cap altre. (...) Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, tant si això altre també és mogut per una altra cosa com si no, i si allò que mou i és mogut ho és per quelcom que al seu torn és mogut, cal que hi hagi un primer motor que no sigui mogut per cap altre. (...) És impossible que hi hagi una sèrie infinita de motors, cadascun dels quals sigui mogut per un altre, perquè en una sèrie infinita no hi ha cap terme que sigui el primer. Així, doncs, si tot el que es mou és mogut per un altre, i si el primer motor es mou però no és mogut per cap altre, és necessari que es mogui per si mateix."

Aristòtil comença parlant sobre el moviment, ens diu que tot moviment a de tenir un començament, ja sigui mitjançant l'ajut d'un altre o per tu mateix. Això ho exemplifica amb un moviment en cadena que te com a acte moure una pedra i ho fa amb una sèrie de potencies. Conclou en que cada cosa no pot iniciar-se per si sola, necessita una empenta.

Aquí es on entra el raonament. Aquesta empenta te que ser començada per alguna cosa, Aristòtil explica que el moviment es conseqüència d'un altre moviment i així infinitament, però algun cop tindria que haver començat. Per tant parla d'un moviment principal que es el Motor Primari Immòbil. Per tant cada moviment no es més que el seguit d'un moviment anterior, i l'anterior d'un anterior i així successivament, es com l'efecte domino.

Títol: Efecte domino.

Comparem amb Zenó d’Elea, aquest filòsof deia que el moviment era una cosa impossible ja que la distancia es pot dividir infinitament ja que tu pots fer la meitat de la meitat de la meitat... etc. I no arribar mai a cap punt. En canvi Aristòtil accepta el moviment, i diu que te que haver un moviment principal ja que un moviment existeix gracies a un anterior.

2.1 Text 14 - Aristòtil

2011-01-02T08:30:00.000-08:00

"I que l'acte no és només millor sinó també més valuós que una bona potència, és manifest a partir del que direm. En efecte, aquelles coses que es diu que tenen potència per a una cosa, tenen la mateixa potència per a les coses contràries: com, per exemple, allò que diem que té la potència d'estar sa, això mateix té també la d'estar malalt, i les té alhora; perquè és la mateixa la potència d'estar sa i la d'estar sofrint, la d'estar quiet i la de moure's, la d'edificar i la d'enderrocar, la de ser edificat i la d'esfondrar-se. Per tant, és possible, alhora, de tenir la potència per als contraris; els contraris, però, són impossibles alhora, i és impossible també que es donin els actes alhora (com, per exemple, l'estar sa i l'estar sofrint), de manera que un dels dos serà necessàriament el bé."

Aristotil comença en que l'acte val més que la potència. Després parla sobre el canvi de les coses, el pas que te una potència en convertir-se en una o en una altre. Cada cop convertim una potencia en un acte diferent, anant sempre en contraris. Aquets contraris mai poden estar alhora, perque sino ja no estariem en la lluita de contraris.

Titol: Guerra de contraris.

Si comparem el text amb Parmenides, ens adonem de que són la cara y la creu, mentrés que Aristotil parla sobre els canvis en els contraris, Parmenides parla sobre la estatica de les coses ja que si ell acceptes el canvi entre contraris hauria d'acceptar el pas del esser al no-esser i al inreves, però segons ell del no res no pot sortir res.

1.8 Comentari: El Demiürg com a causa ordenadora del món

2010-11-05T14:34:00.000-07:00

El primer que veiem és que del no rés no surt res, seguit per la idea del Demiürg una especie de Semi-déu que ordena el món perfecte de les idees amb el món imperfecte de les coses sensibles, per això i a una simbiosi entre aquests dos mons perquè per existir un, a d'existir l'altre.
El Demiürg, que vol dir artesà, agafa el món material i mitjançant les idees apareix el nostre món. És com el muntador de l'IKEA que a partir de les peces (món material) i les instruccions (món de les idees) les ordena i ens surt un armari. Les coses quan són ordenada no són ni perfectes ni imperfectes són una mescla ja que estan formades per part de perfecció i part d'imperfecció, per això al Demiürg és considerat com una mena de semi-déu, perquè ell no es del tot perfecte i el que "crea" que no crea, ordena, tampoc arriba a la perfecció. En definitiva les idees són posades en escena mitjançant el món sensible.

Títol: Ordinador de la marca Demiürg

Al comparar-lo amb Parmènides, és veu que tots dos fan la diferenciació dels dos mons, el món intel·ligible i el món sensible.
I si comparem el que diu Plató amb Anaxàgoras, veiem una semblança en que Anaxàgoras parla del "nous" que mitjançant les homeomeries formant tot el que existeix. És una idea bastant semblant a la del Demiürg.

Una de les representacions del demiürg és la cara de lleó: una deïtat amb cap de lleó trobada en una gemma gnòstica, en «L'Antiguitat explicada i representada en figures» de Bernard de Montfauco, que pot tractar-se d'una representació de demiürg.

1.7 La naturalesa de les idees Fedó, 78.

2010-10-24T12:03:00.000-07:00

Plató en aquest fragment participa com a Sòcrates fent preguntes sobre el canvi de les idees. Parla sobre la idea de bellesa entre altres. Conclueix amb la resposta de que les idees mai canvien, ja que si canviessin ja no serien perfectes.

Sòcrates és el protagonista, aquest formula una sèrie de preguntes sobre el tema del canvi de les idees que finalment queda en que aquestes no canvien. S'afirma que hi ha una realitat invisible, el que Plató anomenara món intel·ligible que són les idees però aquestes es troben reflexa-des en el món sensible. Aquesta realitat és immutable, necessària, universal i eterna. Però em de diferenciar entre l'idea de bellesa que no canvia i quan es presenta la bellesa que si que canvia.

Títol: La idea immutable.

Com que Plató parla sobre la teoria de Sòcrates, el mètode socràtic, que consisteix en arribar al coneixement a través de las preguntes, compararem Sòcrates amb els sofistes.

Sòcrates és la cara de la moneda ja que els sofistes són el contrari a ell. Sòcrates defensa poder arribar a la veritat absoluta mitjançant el diàleg i textos curts fàcilment discutibles, també defensa un concepte d'universalitat. En canvi els sofistes diuen que no es pot arribar al coneixement absolut (Relativisme), intentant conèixer mitjançant escrits llargs i elaborats i en lloc del universalisme defensen que tot depèn del punt de vista (Perspectivisme)

1.6 El mite de la caverna

2010-10-20T19:53:00.000-07:00

Es comença en la ignorància, en aquest estat no coneixes la realitat y no pots actuar davant d'ella, el cos són les cadenes de la ment que vol aconseguir el coneixement. Els presoners coneixen uns objectes que no són reals però que per a ells si que ho son. No coneixen les propietats reals dels objectes, tenen una visió deformada de la realitat. En resum viuen en la ignorància tot i que ells pensen que no.

Més tard un d'ells coneix la realitat, aconsegueix entendre que el que veia no era real, eren les ombres, copies de la realitat que ara ell aconsegueix captar.

Es un gran canvi al que costa acostumar-se, és com tornar a néixer en un món desconegut. Des de el moment en que li arriba el canvi coneix les referencies del que ell havia conegut.

El canvi a estat difícil però a arribat a un final feliç, a trobat el Sol es a dir el bé.

Els símbols que trobem són:

Presoners: L'ànima

Cadenes: Cos

Caverna: Món sensible

Món exterior: Món intel·ligible

Camí costós: Representa el procés de coneixement, un procés dur i difícil.

Ombres: Coneixement de les imatges

Objectes transportats: Coneixement dels objectes materials

Reflexos de l'aigua: Pensament discursiu

Sol: Bé

Fes click a la imatge per anar a un video sobre aquest mite:

1.5 Apologia de Sòcrates

2010-10-17T13:53:00.000-07:00

1. La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.

"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la

calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin

sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.

¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li

és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la

fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig

anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat

de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí

un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.»

Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom,

era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la

impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de

molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores

vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho

era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre

me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé

ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber

alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla,

doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc

no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser

encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de

molts altres uns enemics meus."
Plató ens parla de Sòcrates, qui va ser el seu mentor. Ens explica el mètode de Sòcrates de que a partir de que ell no es sabí busca savis, aleshores quan trobava a aquells qui es feien dir savis, a partir de les qüestions els duu a la realitat de que realment no són savis.

Tot i aixi Sòcrates es més savi que tots aquests falsos savis ja que ell partia de la idea de que ell no es un savi i a partir d'aquest punt ja va avantatjat.

Platò es fa passar per Sòcrates, ens diu que el savi no es qui sap més sinó el que es capaç d'admetre no saber, ja que a partir de la ignorància podem arribar al coneixement. Per tant si no sabem, podem arribar a saber i fer-nos un pas més savis però mai arribar a la veritat absoluta ja que aleshores no tindríem cap part d'ignorància.

Títol: La ignorància com a coneixement

Clarament Sòcrates és una oposició als sofistes, ja que Sócrates defensa arribar a la veritat a partir de petits discursos poc elaborats per a poder dialogar, ja que segons ell, per arribar a la veritat s'ha de fer servir el diàleg i en canvi els sofistes es basen en discursos llargs i elaborats que no donen lloc a discussió.

1.4 Anxàgoras, Empedocles y Demócrit

2010-10-17T13:52:00.000-07:00

ANAXÀGORAS
Anaxàgoras concep el nous com a origen de l'univers i causa de l'existència, però alhora tracta d'explicar-se i truca a trobar les coses quotidianes del que ocorre al món. D'altra banda, va fer formar part de la seva explicació de la realitat al concepte de nous, intel·ligència, que, sent un «fluid» extremadament subtil, es filtra per entre els racons de la matèria, que anima amb el seu moviment. El nous penetra algunes coses i d'altres, no amb el que s'explica, seguint a Anaxàgoras, l'existència d'objectes animats i inerts.

EMPEDOCLES
Per a Empédocles, l'Amor tendeix a unir els quatre elements, com a atracció del diferent; l'Odi actua com a separació del semblant. Quan predomina totalment l'Amor, es genera una esfera pura i perfecta tota ella igual i infinita, que gaudeix del seu envoltant solitud. L'Odi comença llavors la seva obra, desfent tota l'harmonia fins a la separació completa del caos. De nou a l'Amor intervé per tornar a unir el que l'odi ha separat, i així les dues forces, en les seves cícliques conteses, donen vida a les diverses manifestacions del cosmos.
Els quatre elements i les dues forces que el mouen expliquen així mateix el coneixement, segons el principi que el semblant es coneix amb el semblant. Les coses emanen fluixos, fluxos que passant a través dels porus dels elements, determinen el contacte i el reconeixement.

DEMÓCRIT
Demócrit va fundar la doctrina atomista, que concebia l'univers constituït per innombrables corpuscles o àtoms substancialment idèntics, indivisibles («àtom» significa, en grec, inseparable), eterns i indestructibles, que es troben en moviment en el buit infinit i difereixen entre si únicament quant a les seves dimensions, la seva forma i la seva posició.
Per a Demócrit, els àtoms van estar i estaran sempre en moviment i són eterns.

1.3 Text de Parmènides

2010-10-07T20:59:00.000-07:00

Parmènides diu en aquest text que l'ésser és etern, no ha nascut i no morira. Perquè del no res no pot sortir res. Aquest ésser és perfecte e immutable, universal i necessari.

Es basa en: "El que és és i el que no és no és";per tant res pot passar d'un estat al altre ni al inrevés.

Títol: L'ésser, aquell immutable.

El podem comparar amb Heràclit, que es la seva creu, ja que es basa en la llei dels canvis i de la lluita de contraris d'aquests, es a dir que es pot passar del és al no és i al inrevés. Això segons ell passa en tot incloent l'ésser, del néixer al morir, de la creació a la destrucció... I en canvi aquí Pàrmenides creu en la immutabilitat de l'ésser i que no pot canviar ja que si canvies podria passar del no-ésser al ésser i al inrevés cosa que per a Pàrmenides és impossible.

1.2 Parmènides i Heràclit

2010-10-01T15:20:00.000-07:00

Fragment de Parmènides

S'accepta que el que existeix són les coses que podem pensar, si no les podem pensar, vol dir que no existeixen.

Parmènides conclou en que s'ha de distingir entre el que és i el que no és. I qui no ho fa és un ignorant sense raó.

Fragment d'Heràclit

Tot és una guerra de contraris, després de néixer ve la mort, el dia i la nit... Però tot forma part d'un equilibri ja que un no pot existir sense l'altre. Conclueix en que aquesta guerra de contraris llueix amb certa harmonia ja que te un cert equilibri. El text afirma que la guerra, es a dir, el conflicte, sempre està present. Un exemple d'això és la nit i el dia: sense la nit, no podria existir el dia, i sense el dia no es podria donar pas la nit. Segons Heráclit la justícia és discòrdia, una lluita entre contraris que s'harmonitzen i fan que existeixi l'equilibri.

Aquests dos filòsofs, formant part dels presocràtics, és a dir, que pensen que a partir d'un principi apareix tot.

Tots dos parlen sobre els contraris, de que sense la part contraria d'una cosa, aquesta no existiria ja que seria un terme nul, per exemple si no tinguéssim la tristesa mai podríem conèixer la felicitat ja que no podria ser comparada amb cap estat i ni ens adonaríem de que existeix.

1.1 Comentari de text de Anaximandre

2010-09-12T12:18:00.000-07:00

Anaximandre diu que l'arkhé és l'ápeiron. Per tant els elements estan en una guerra de contraris juntament amb tot el món, neixer i morir, crear destruir... L'arkhé és el que dona ordre al univers i posa justícia a la injustícia.

L'ápeiron és el que provoca el naixement i la mort, la creació i la destrucció... i cada estat passa al altre, es un peix que es mossega la cua, una balança que s'inclina primer a l'esquerra i després a la dreta i al inrevés infinitament. L'ápeiron és l'ordre per tant tenim el Kosmos, i sense l'ápeiron estaríem sotmesos en el kaós.

Títol: L'arkhé del kosmós

Anaximandre el podem comparar amb un altre filosof monista com Tales de Milet.

Tots dos creuen en creuen en un principi de natura, però per a Tales l'element bàsic és l'aigua i per a Anaximandre és l'ápeiron.

Curs 2010-2011

2010-09-12T12:17:00.000-07:00

Comença un nou curs! Ja estem a 2n de Batxillerat on ens enfrotarem a nous reptes i a un nou tipus d'estudi de la Filisofia.
Aquest any l'estudi que farem es basa en la Historia de la filisofia i coneixerem els pensament d'autors com Plató i Pitagoras.

3.9 T.11 Presentació PowerPoint

2010-05-24T11:17:00.000-07:00

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from David Pamies Mongay.

3.8

2010-05-23T13:26:00.001-07:00

La idea de Epicur es sobre la felicitat, que sense moments “dolorosos” no hi haurien moments feliços ja que al estar sempre en el mateix estat ja no seria felicitat si no normalitat. Per aixo em de tenir mals i no evitar-los per poder tenir satisfaccions en un futur, el que es diu fer us del intel·lecte calculador, el que faria que tambe en un futur el paler fos Maxim osigui que l’exprimiriem al 100%

Epicur defen l’Hedonisme, comparantlo amb els cinic no tenen re a veure ja que el cinic defensen la llibertat radical i que ah de viure segons la naturalesa el que ve a ser fer vida normal sense pensar ni re al teu “rollo” i en Calvi el que Epicur diu es que s’ha de calcular la vida pera conseguir el Maxim plaer possible

Titol: Calculem el futur

3.7 SARTRE

2010-05-23T13:25:00.001-07:00

Preguntes sobre Sartre:

1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.

3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.

4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia.

6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.

7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?

10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.

12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica

14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat

16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble

17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.

18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."

19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.

20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

3.6 Definicions

2010-05-23T13:24:00.001-07:00

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

3.5 pg183

2010-05-23T13:23:00.001-07:00

No deixar-se influenciar per lo extern fa que poguem viure feliços, em de crear el nostre cami i ser tal i vom volguem ser i no com els altres ho volen.

Sèneca diu que quan es manté intactes les caracteristiques naturals de quan neix, es a dir, es viu tal i com la natura vol però sense deixar-se influenciar per les coses externes, coses artificials que fan que perdem la llibertat i no poguem guia la nostra guia, quan aconseguim tot això serem lliures i per tant serem feliços.
Segons Sèneca, ser lliure es evitar els factors externs, que si ho comparem amb els deterministas, són la cara i la creu ja que el primer diu que s'ha de ser lliure però els segon parla de que al estar determintats ens em de deixar influenciar per les coses externes.

Títol : L'ésser incorruptible

3.4 Un Dilema Hipotétic

2010-05-23T12:58:00.000-07:00

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Legalment no hauria de fer-ho, però clar ell vol salvar la seva dona i ja que el fi es millor que el medi moralment estaria justificada la acció de robar el medicament al farmaceutic.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?
En tots els casos la gent hauriemde fer que la vida dels altres fos millor aixií que si, hauria de robar igualment el medicament. Heinz no es responsable del que li passi a la seva dona, es culpa del farmaceutic que pel fet de no salvar la vida a la dona colabora a la seva mort

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si, ja que tots els essers humans són iguals, però en ell faria un altre efecte a l’hora d’actuar al no tenir cap afecte cap a la persona

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
En un principi mai s’hauria de robar, després moralment, si que hauria de robar ja que pel fet de no ajudar a salvar la vida es ser complice de la seva mort

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No, tan sols en el cas que el fi superi els medis, que per càlcul superi el valor final que l’ho perdut en el medi

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No, no totes las lleis son morals com la pena de mort per exemple, però tampoc s’han d’anar contra totes les lleis ja que el món seria un caos total.

3.3 Pg154 ex2 Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions

2010-05-23T12:49:00.000-07:00

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! -Dolenta

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? -Dolenta

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. -Bona

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. -Bona.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. -Dolenta

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. -Mediocre

3.2 Pg. 154 ex1 Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

2010-05-23T12:47:00.001-07:00

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones. - Dolenta

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.- Mediocre

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera. - Mediocre

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no? - Bona

3.1 pg153 ex 3: Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia.

2010-05-23T12:46:00.001-07:00

-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen.
Ad ignorantiam.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.
Ad ignoratiam.

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.
Argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat.
Ex populo.

-No et fiis d'en Lluís, la seva germana no és sincera.
Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?
Ad hominem

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.
Argument del pendent relliscós

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.
Argument de la causa falsa.

2.12 Comentari de Text pàg.139

2010-02-19T09:57:00.000-08:00

Clarament no podem fugir del llenguatge ja que nosaltres el necessitem, per això es el per que el vam crear per una necessitat, es un segon món necessari per a la convencia en el nostre món físic i psíquic. Sense aquest llenguatge es tornaria a milions d’anys anteriors però inevitablement no podem deixar el llenguatge ja que i tenim el mite, l’art la religió... també creades per nosaltres ja que sembla que ens vulguem evadir del món físic, passar a un altre estat no ens agrada el que tenim sempre necessitem més.
El que ens fa el llenguatge i ajuda a la vida es que quan a tu et diuen el conjunt de sons d’una paraula o el conjunt de símbols que són les lletres formant una paraula per exemple “Taula” directament a la ment no penses en els símbols o en els sons directament ja estàs pensant en el objecte.
En conclusió el llenguatge es impossible de borrar del nostre món.

Titol: Punt no retorn

2.11 Definicions

2010-02-19T09:50:00.000-08:00

Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural com són el llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: Base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser humà no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

2.10 Com han de viure les diferents cultures?

2010-02-14T03:20:00.000-08:00

La base per que les diferents cultures poguessin viure entre elles seria la mateixa que la de la llibertat dels homes: -La teva llibertat acaba en el moment que la teva llibertat interfereix en la del altre.

Si això s’apliqués a les cultures, al no haver fricció entre elles, tothom estaria content al no haver de suportar la cultura dels demes i no haver de sentir-se inferior, superior...

L’altra manera seria la de una cultura unitària, si tots tinguéssim la mateixa cultura no hi hauria cap tipus de problema entre elles ja que seria la mateixa, però si avui en dia intentéssim fer això es deslliuraria la guerra com va passar amb els ideals de Adolf Hitler.

Per tant la millor idea seria la primera però també és molt difícil d’aconseguir

2.9 pàg. 129 Doc.5

2010-02-14T03:14:00.000-08:00

-> Quin és el paper de la cultura en l'ésser humà ?
La de situar-se en el món i estar integrat entre els humans de la mateixa societat perque la vida d'aquest tingui un sentit útil.

->Es pot parlar d'un ésser humà sense cultura o la cultura forma part necessàriament de l'ésser humà ?
Un ésser humà que no hagués tingut cap contacte amb la cultura, potser no hagués tingut cultura o potser se l'hagués creat ell.